Perquè tothom visqui agraït i feliç en aquest món, tot esperant després una felicitat encara molt més gran, infinita”. Ho va escriure poc abans de morir la Regina Goberna. La monja benedictina. Ceramista. Biblista. Artista consumada. Enamorada dels salms. Amistosa. Sommiadora. Incansable. Oberta al món i a la vida. Només el somriure constant i esperançat la podia definir.Acabava de presentar, en la darrera creació artística, la dotzena de dones de l’evangeli, algunes de les quals “invisibles”. Ella ens ha deixat com la tretzena dona de l’evangeli. Un llegat que el podrem disfrutar perquè està fet de fang, de foc, de colors, de paraules entusiasmadores, d’esperit evangelic. Ens ha deixat un testimoni preciós.
Va obrir el seu finestral de la cel.la mirant la muntanya de Montserrat que tant estimava des de joveneta. I ens va dir adéu. Feliç. El seu desig de felicitat per a tothom li vessava per la pell i pel rostre. Sempre se la veia contenta i sempre amb nous projectes. L’envelliment només la feia una mica menys moguda. El seu entusiasme era contagiós. Quan un bon grup d’amics i amigues vam poder gaudir de recórrer les terres del País de Jesús a l’any 2017 llegíem en directe i escoltavem el missatge escrit en les pedres i en els llocs citats pels evangelistes, amb una familiaritat descarada, com si fossin els racons i els camins de Montserrat. Tot era conegut, estimat i admirat, perquè abans ho havia meditat, imaginat i viscut.
Quin goig. O millor, “que preciós”, com deia ella amb convicció i sentiment. Quin buit per la comunitat i per l’estol d’amics i relacions incomptables, que ara esdevenen com una mena d’esponja. I dic això, perquè l’aigua que conté aquesta esponja és una gran xarxa d’espiritualitat i compromís que ens anirà refrescant a tots, el gust per l’evangeli, per la bellesa i per la solidaritat. Al jardí de Sant Benet vam començar amb ella i la seva benedicció l’itinerari d’Art Descalç per la Terra. I amb ella sentirem que no podem deixar de visitar i acompanyar els germans internats a les presons. I no oblidarem que en racons perduts de l’Àfrica llunyana hi ha cadenes que lliguen encara malalts abandonats.
I amb ella podrem estar convençuts que el Regne ja és aquí entre nosaltres. Només cal obrir la finestra i dir “sóc aquí perquè Tu ets aquí. Gracies Regina. T’estimem i t’estimarem.
– Josep M. Fisa
Aquest passat 3 de gener, amb 90 anys, va morir la germana Regina Goberna Julià, monja de la comunitat de Sant Benet de Montserrat.
Volem agrair el llegat espiritual i artístic, però també, especialment, el seu pensament i treball a favor de la pau. La seva preocupació davant els conflictes bèl·lics i les desigualtats arreu del món, la van fer escriure reflexions i poemes sobre la pau, i ha estat donant suport a dos projectes internacionals de cooperació: a una comunitat peruana de malalts de sida i a la creació de centres d’atenció de malalts mentals a l’Àfrica occidental.
Era una persona creativa, entusiasta i alegre, que encomanava la passió per la justícia i l’amor pel món i la natura. Va participar en l’impuls inicial del projecte de Justícia i Pau, “Art descalç per la terra” i havia ofert una ceràmica per a l’exposició itinerant de la I edició que es va fer durant el curs 2023-2024 a Barcelona, a Girona i a Manresa.
La seva última obra és una col·lecció de ceràmiques dedicades a les 12 dones de l’Evangeli, una mostra més del seu do didàctic per difondre el missatge evangèlic i la història bíblica. Aquestes 12 peces de ceràmica es van exposar el passat novembre al Casal de l’Església de Manresa i la delegació de Justícia i Pau-Manresa va col·laborar-hi estretament.
Des de Justícia i Pau fem arribar el condol a la família i a la comunitat de Sant Benet, i agraïm la vida de la Regina, tan plena de passió i una joia esperançada per la pau i la justícia.
