Estiu del 2025. Les autoritats anuncien la prohibició de celebrar St. Joan al carrer. La portaveu del govern no ha informat de cap alerta climàtica, amenaça terrorista o risc de contagi d’una malaltia greu, sinó que justifica la mesura pels informes rebuts sobre l’augment de la venda no autoritzada d’alcohol al carrer i el risc de baralles i aglomeracions.

A la majoria aquesta notícia inventada ens semblaria inversemblant, però deixeu-me que us expliqui una notícia real de fa uns mesos.

La passada tardor, l’alcalde de Canovelles va anunciarla suspensió temporal, sine die, del mercat setmanal, un dels més grans de Catalunya. Segons el consistori, l’augment de la venda sense llicència (el conegut com a “top manta”) i les aglomeracions dificultaven la mobilitat dels serveis d’urgències al centre del municipi. L’ajuntament va al·legar falta d’efectius policials per controlar la situació. Finalment, la Generalitat es va comprometre a augmentar la presencia policial, i l’alcalde va retirar la suspensió, tot desplaçant el mercat als afores del municipi. Actualment, la venda sense llicència sembla haver desaparegut, també ho han fet part dels clients.

El mercat setmanal és un reflex de la diversitat social de la població de Canovelles i del voltant. És un espai públic on persones de diferents orígens compren a preus assequibles, fan un mos o conversen amb veïnes, “paradistes”  o altres persones desconegudes, sense haver de donar-se d’alta en cap de les xarxes digitals de moda. Ara, ja sabem, mal anomenades socials. En temps de creixent soledat no volguda, aïllament social i proliferació de guetos, els mercats continuen sent una de les xarxes d’interacció social més arrelades i extenses. Convé cuidar-los.

Des dels mercats es pot prendre el pols dels barris i pobles i, en aquest cas, qüestionar el marc mental dels poders públics i les seves lògiques d’actuació.

Quan l’alcalde i el seu equip justifiquen la suspensió del mercat per motius de seguretat, obliden la seguretat econòmica de moltes famílies que depenen d’aquesta activitat. Molts venedors sense llicència són residents de Canovelles i municipis propers de fa anys i venien al mercat sense generar incidents. Ells també es van veure sorpresos per l’augment de nous venedors en els darrers anys.

L’anunci de la suspensió va provocar incertesa entre les “paradistes” amb o sense llicència. Però són aquestes darreres, majoritàriament estrangeres, les que han patit una pèrdua sobtada d’ingressos, agreujant encara més la seva precarietat. Els representants d’aquest col·lectiu, amb una llarga experiència en la interlocució amb l’ajuntament, han denunciat la manca de diàleg i el fet que s’hagi responsabilitzat de manera indiscriminada els venedors del “top manta” pel descontrol del mercat.

Les autoritats tenen la responsabilitat de garantir la seguretat i regular l’ús de l’espai públic, però una política basada només en el control policial pot ofegar la vida comunitària. La comunicació de les autoritats públiques hauria de transmetre els valors i el projecte de societat que orienten l’acció política concreta. En canvi, l’equip de govern de Canovelles sembla haver optat per una retòrica alarmista que estigmatitza un col·lectiu en situació de precarietat socioeconòmica i sovint víctima de racisme, amb l’objectiu de pressionar la Generalitat per obtenir més policies.

Tot i que no s’han registrat conflictes entre els “paradistes” amb llicència i els venedors ambulants, algun partit polític ja ha aprofitat la polèmica i el ressò mediàtic i social per alimentar el discurs d’un suposat greuge.

Vivim temps d’incerteses geopolítiques, mediambientals, socials i econòmiques que provoquen confusió i posen a prova la capacitat de resposta de les institucions polítiques. No podem permetre que el debat públic es contamini d’alarmisme innecessari ni que es debiliti encara més el teixit comunitari. Per això, cal rebutjar una “nova normalitat” basada en la sobreactuació i la difusió de discursos exagerats per aconseguir beneficis polítics a curt termini.

Miquel Àngel Prieto