Som a l’inici d’un nou curs i és curiós com, encara que passin els anys i ens fem grans, continuem pensant, quan arriba setembre, que comença el curs. Enguany és un curs complex que comença marcat per les guerres a Ucraïna i a Gaza, per l’arribada d’emigrants, per la composició d’un nou govern a casa nostra i, naturalment, un nou inici del curs escolar per a infants i joves. Un curs que els ha de formar i ajudar a créixer personal i socialment. Un curs ple d’expectatives, que no sempre es compleixen del tot.
Llegint només els titulars de premsa d’aquests dies, veig que el que hauria de ser un moment il·lusionador, es presenta com a dubtós tant pels problemes econòmics i socials que pateixen les famílies, com per la violència que afecta els infants si ens fixem en la violència vicària, els abusos sexuals, el bullying, les dificultats que es puguin trobar per seguir el curs escolar a causa de les mancances del sistema per incloure-hi tothom, ja sigui per atendre les diferències culturals o les necessitats educatives especials.
Aquest any 2024 es commemora el centenari de la primera declaració de Drets dels Infants signada per la Lliga de Nacions. En el seu article primer diu que els infants han de poder desenvolupar-se normalment des del punt de vista material i espiritual. També se celebren els 65 anys de la Declaració de Ginebra dels Drets dels Infants del 59’, aprovada per l’Assemblea General de l ‘ONU que, ja [CM1] en el seu article 2, parlava sobre el dret dels infants a gaudir d’una protecció especial i a disposar d’oportunitats i serveis perquè puguin desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de dignitat i llibertat.
El preàmbul de la Convenció de Drets [CM2] dels Infants diu que, per aconseguir un desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, l’infant ha de créixer en un medi familiar, en una atmosfera de felicitat, amor i comprensió. En la Declaració de Drets de les Persones amb Discapacitat, l’article 7 indica que els Estats membres prendran totes les mesures necessàries per assegurar que tots els nens i les nenes amb discapacitat gaudeixin plenament de tots els drets humans i llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb els altres nens i nenes. Menys conegut, però de gran actualitat, el IV Conveni de Ginebra afegeix, en l’article 24, que es prendran les mesures oportunes perquè els infants que quedin apartats de les seves famílies a causa de la guerra tinguin accés a la manutenció, la pràctica de la religió i l’educació.
No citem més ordenaments jurídics. N’hi ha més en l’àmbit internacional i al nostre país. Només voldria destacar de forma genèrica que els infants necessiten una bona educació per al seu creixement personal i que ho tenim reconegut reiteradament com a dret essencial, així com l’obligació de les administracions per fer-ho factible. La realitat, però, és la que és. Cada any, a l’inici de curs, es plantegen les mateixes il·lusions, dubtes i reptes.
Ànims. Tingueu un bon curs.
Xavier Puigdollers Noblom
Eix de drets humans de Justícia i Pau
[CM1]Quina, quan és va signar
[CM2]Caldaria reformular no poden haver-hi tants aniversaris d’una sola cosa, i a més, que conforme passa el temps, faci menys anys:
Són diferents òrgans, la convenció signada i ratificada no va ser fins 89′. https://www.unicef.org/es/convencion-derechos-nino/historia
