L’últim dijous de novembre marca la celebració del Thanksgiving Day (El Dia d’Acció de Gràcies en anglès). Aquesta és una celebració federal profundament arrelada en la cultura nord-americana i és un dia per donar gràcies i passar-lo en família. Tanmateix, darrere la narrativa general de gratitud i convivència, s’amaga una història més complexa que abasta temes com la immigració, l’acolliment i, tràgicament, una ombra de genocidi.
Hi ha moltes versions de la història de Thanksgiving Day, la més coneguda es remunta al segle XVII, quan un grup de prop de cent colons anglesos, coneguts com els Peregrins, van desembarcar el novembre de l’any 1620 al territori Wampanoag, el que avui en dia coneixem com l’estat de Rhode Island, a Nova Anglaterra. Aquests peregrins fugien de la persecució religiosa que patien a l’Anglaterra del segle XVII, i buscaven la llibertat per poder practicar la seva religió i construir una nova vida al Nou Món, ple d’oportunitats.
Els hiverns a Nova Anglaterra són freds i llargs, amb temperatures que sovint poden arribar als quinze graus sota zero. Aquell hivern del 1620 no havia de ser l’excepció i, a la primavera, només una cinquantena de persones havien sobreviscut. Sense coneixements del nou territori, els Peregrins ho tenien magre per subsistir i va ser la tribu dels Wampanoag (les cròniques apunten a un intent d’establir una aliança política) qui els va oferir ajuda ensenyant-los a caçar, recol·lectar i cultivar els aliments propis de la regió. La tardor del 1621, després d’una collita d’èxit, les dues comunitats es van reunir per celebrar la bona collita i agrair-la a la natura, i celebrar els seus propis esforços per superar adversitats.
La narrativa nacional i més acceptada dels Estats Units ressalta amb orgull la idea de ser una nació construïda per immigrants i per als immigrants, posant especial èmfasi en la idea que els Peregrins van deixar les persecucions politicoreligioses a la seva terra natal i es van aventurar a buscar un món millor.
Aquesta narrativa, emperò, omet un aspecte més negre de la història: quan s’aprofundeix en la narrativa popular, sorgeix una història més complexa del Thanksgiving que ens permet entreveure les tensions històriques i contradictòries que envolten les explicacions sobre la immigració als EUA.
D’una banda, tenim una història endolcida, d’immigració i perseverança, que es presenta a les escoles i com a discurs popular, però, per l’altra banda, grups d’activistes assenyalen el Thanksgiving com un dia de dol i de reflexió crítica sobre l’espoli i l’apropiació del territori indegudament, la subjugació de les poblacions natives i gairebé l’eliminació de les comunitats natives americanes, refermada en molts moments per polítiques governamentals, guerres i diferents estratègies deliberades.
Aprofundir en la veritable complexitat d’aquesta festivitat ens permet comprendre les tensions inherents als debats actuals sobre la immigració. Des d’aquesta perspectiva, el Thanksgiving es converteix no només en una celebració de l’acolliment i l’ocasió, sinó també en una oportunitat per reflexionar críticament sobre les desigualtats i les injustícies sistemàtiques que han afectat diferents comunitats al llarg de la història dels Estats Units.
Maria Martín Goula
Col·laboradora de Justícia i Pau
