Search
Close this search box.

Dones i Presons

Entrevista a Roser Garcia Guasch, voluntària de Justícia i Pau de l’eix d’acompanyament penitenciari

Creus que la discriminació de gènere està present en el nostre sistema penitenciari? 

El sol fet d’estar tancat en una presó ja és violència.

En el total d’Espanya, només trobem 4 de 66 centres penitenciaris que estiguin dedicats exclusivament a dones. Aquests són a Barcelona, Sevilla, Madrid i Àvila. Això, però, no vol dir que totes les dones que han comés un delicte es concentrin en aquestes localitats, ni que a la resta d’Espanya no hi hagi recluses. El que ens trobem en molts casos és l’obertura ad hoc en diferents presons de mòduls per a aquestes dones. Això sí, moltes vegades, adoptem com a model els centres penitenciaris dissenyats per cobrir les necessitats d’homes.

Com es viuen els rols de gènere a la presó?

La dona és una víctima, no hauria d’anar a la presó. Amb el rol de cura que moltes vegades la societat ens imposa, la dona que ha comès el delicte es veu com una transgressora, rep menys cartes, menys visites, i, també, és més recurrent que les famílies les abandonin. Quan hi ha conflictes, l’home, en molts casos, desapareix i les dones es fan càrrec. Ara, quan la dona fa el delicte, el suport desapareix.

També, cal posar a la llum que un 88% de les dones preses han patit violència masclista, 68% violència sexual, el 41% violència sistemàtica, 59% violència en l’àmbit familiar, 25% abusos infantils; i un 74% han patit violència generalitzada. Això de per si, ja ens indica que la dona empresonada és víctima.

Quin és l’impacte que té en les dones?

La dona té un doble estigma: cometre el delicte i ser dona. En general, s’interpreta que la dona que comet un delicte ha deixat el seu “rol de dona” com a curadora, per cometre un delicte. I si als homes ja els hi costa trobar feina i reintegrar-se a la societat en sortir, per les dones, encara és molt més difícil. Trobar feina per garantir una vida amb millor futur i perspectives, retornar a la família, a la seva comunitat, en molts casos, és quasi impossible.

El teu gènere t’ha condicionat d’alguna manera a l’hora d’exercir les teves funcions d’acompanyament en presons? 

Mai, sempre he sigut molt ben tractada tant pels interns com funcionaris .