Bona part de les fruites i verdures que consumim provenen d’Almeria. Allí milers de persones migrants, amb o sense papers, les recullen. Quan les mengem no som conscients de l’esforç i patiment de les persones que les han recollit. La immensa majoria d’elles han abandonat el seu país, deixant allí la seva família, cercant una vida millor a Europa i, un cop aquí, no tenen habitatge. Viuen en barraques de plàstic i de cartró al costat dels hivernacles o viuen amuntegades en naus o garatges. No disposen d’aigua potable, ni sanejament, ni llum ni gas.

Per posar un exemple, sols en el terme municipal de Níjar es calcula que més de 1.500 persones malviuen en quaranta campaments de barraques entre els camps de plàstic dels hivernacles.

El Servicio de Jesuitas a Migrantes (SJM) d’Almeria i altres entitats venen assistint a aquestes persones, acompanyant-les i donant-los classes de castellà i oferint-los assessorament jurídic i social.

Aquest mes de juliol SJM-Almería ha aconseguit gràcies a un acord amb Techô, un fons immobiliari d’inversió social, gestionar 12 habitatges a la localitat de San Isidro on ha acollit persones provinents dels assentaments de barraques. Es tracta d’una nova iniciativa en el projecte “hospitalitat” que consisteix a proporcionar un habitatge digne a persones adultes que abandonen les seves barraques i passen a viure en aquests habitatges tutelats per SJM-Almería. En total, en aquests dotze habitatges, s’hi podran allotjar 80 persones que pagaran un lloguer simbòlic. El projecte inclou també un acompanyament individualitzat per a cada una de les persones acollides.

A mitjans de juliol, les primeres vint-i-quatre persones que habitaven l’assentament barraquista de Cañaveral (Níjar) van abandonar-lo per estrenar els primers habitatges. El campament  va quedar buit i les excavadores de l’Ajuntament el van enderrocar. Els seus ocupants van dormir per primera vegada en una casa. Tots ells estaven desbordats d’alegria. “Mai més tornarem a les barraques”, o frases com “torno a ser persona”, o “per fi una casa”, eren repetides per tots ells. Es sentien tractats i respectats com a persones. En breu, altres persones s’aniran instal·lant en els habitatges restants.

Iniciatives com aquesta constitueixen una espurna d’esperança enmig de la tragèdia que amaga el sensellarisme i l’infrahabitatge als camps d’Almeria.

Felicitem els promotors d’aquesta iniciativa i a tots els voluntaris i entitats que treballen per dignificar la vida d’aquestes persones.

Joan Maria Raduà Hostench

Eix de Drets Humans de Justícia i Pau