Bakary Diba, 26 anys, vivia al Parc de la Ciutadella. Vivia?, més correctament: sobrevivia com podia. Segons CNAACAT (Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya), Bakary era estimat i conegut per la comunitat del parc. Malalt, tot i assistir regularment a cures sanitàries, s’ha trobat seguint dormint a la intempèrie, posant el seu cos al límit. En la seva curta vida, ha passat anys atrapat en aquesta situació, amb la seva salut mental cada vegada més deteriorada, fet que li havia dificultat enormement la reconstrucció d’un projecte vital digne. Ha mort aquest gener.
Aquest cas no és un fet aïllat. El setembre de l’any passat una dona portava morta quatre hores davant del Corte Inglés de la Plaça Catalunya, sense que ningú ho advertís. I més. Segons estimacions dels equips municipals a Barcelona, el desembre 2024 són més de 1.300 les persones que pernocten al carrer, en assentaments molt precaris 260, i persones sense llar en recursos residencials específics 2.860, un 66%. A Catalunya s’estimava l’any 2022 que unes 2.531 persones pernoctaven al carrer i que hi havia 9.000 persones sense llar. Tots els indicadors parlen d’augments posteriors. Segons Arrels, només a un 13% de persones se’ls ofereix allotjament després d’una alta hospitalària.
Ens pot passar que davant la preocupació legítima, transversal, urgent, sobre el dificilíssim accés a habitatges dignes per part de la majoria de la població, no tinguem presents els homes i dones que viuen al carrer. Es diu que la dignitat d’un poble es mesura en la manera com cuida els qui viuen en situació de major vulnerabilitat, i en aquest cas parlem d’un extrem punyent.
Aquest 25 de gener ha fet tres anys que es va entrar al Parlament de Catalunya la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el sensellarisme, fruit del treball de més de tres anys de les entitats socials Assís Centre d´Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, la Comunitat de San Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials en aliança amb el món acadèmic impulsat i dirigit per Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la UAB, juntament amb altres catedràtiques i professores de la UB i la UAB. Una elaboració inèdita i sense precedents. No és una llei d’habitatge, és una llei de mesures transitòries, urgents, destinada a un col·lectiu orfe de normativa que l’empari.
Aquesta proposta de llei, iniciativa pionera en el context legislatiu europeu, crea la figura de l’espai residencial digne com a dret de caràcter subjectiu, reconeix drets elementals i bàsics que aporten dignitat, com són: dret a consigna, serveis d’higiene personal, dret a un centre de baixa exigència, dret a fer ús del carrer sense el risc de ser sancionat (mentre no es té un espai residencial digne), dret a empadronar-se, seguretat, dret a la intimitat, dret a comiat digne amb sala de vetlla i oratori. Preveu instruments de cooperació entre administracions i entitats socials, també donar resposta a situacions de sensellarisme complex. Suposa augment de pressupost a habitatge d’inserció. I aporta un plantejament d’equitat territorial.
I què ha passat?, doncs durant dos anys i mig el Parlament ha organitzat nombrosíssimes compareixences, s’ha eternitzat, fins que el maig de 2024 s’ha dissolt sense que s’hagi aprovat. Mentrestant, el Pla endreça de l’Ajuntament de Barcelona ha sancionat una bona colla de persones en aquesta situació.
És d’esperar que no es comenci de zero, com sovint sembla que passi en el cas de les Cimeres contra la corrupció. Esperem que el compromís dels Partits Polítics sigui real i efectiu.
Aquest any 2025 sí! Senyores i senyors parlamentaris, quan travesseu el Parc de la Ciutadella per anar al Parlament, fixeu-vos-hi bé. Podem comptar que s’aprovarà ja?
– Francina Planas
