Immigració i salaris

11/06/2025

Rafael Allepuz

Hi ha discursos xenòfobs que insisteixen a culpar les persones d’origen estranger que resideixen al territori dels nostres problemes de convivència, però també dels nostres problemes econòmics i socials. Es tracta, a més, de discursos racistes i classistes. No s’accepta la multiculturalitat quan hem de conviure amb persones amb baixos estatus econòmics i socials, mentre que s’accepta persones diferents quan son riques o bé ens aporten quelcom valuós econòmicament i socialment.

He llegit i escoltat darrerament la idea que les persones treballadores d’origen estranger ho fan amb nivells salarials baixos i això és el que provoca que, en general, els nivells salarials del mercat laboral es mantinguin baixos. 

Cal anar amb compte, perquè d’aquesta manera s’interpreta que els treballadors i les treballadores estrangeres són els responsables que els salaris siguin baixos. Es tracta d’una manera més d’estigmatitzar les persones immigrants, de fer creure que amb la competència que existeix entre les persones aturades per aconseguir una feina, si s’elimina les d’origen estranger les possibilitats de treball per a la població autòctona són majors i les opcions per aconseguir millors condicions de treball també. Així és com es justifiquen els processos d’expulsió com els que veiem als EEUU i que poden convertir-se en una taca d’oli que s’estén arreu.

Això no és cert. Els salaris estan vinculats amb els llocs de treball. D’aquesta manera les persones que treballen en feines de baixa qualificació professional són les que tenen els salaris més baixos perquè són els que corresponen a aquestes feines, no per les característiques personals de les que les desenvolupen. En canvi, les que ho fan en treballs de qualificació més elevada reben salaris més elevats. 

Si a casa nostra els nivells salarials són baixos, que ho son, és perquè l’estructura productiva del país es caracteritza per una presencia molt important d’empreses i sectors d’activitat que requereixen, de mitjana, baixos nivells de qualificació. Un exemple el tenim en que una de les característiques del nostre mercat de treball és la sobrequalificació laboral, fenomen que es caracteritza en el fet que prop d’un 30% de la població treballadora ho fa en llocs de treball que requereixen menor formació i capacitació de l’adquirida. Si els salaris tinguessin relació amb les característiques personals, aquestes persones rebrien salaris més elevats, però com que ocupen llocs de treball de menor qualificació reben salaris més baixos, i també unes condicions de treball inferiors a les que podrien tenir.

El motiu pel qual la població d’origen estranger rep salaris baixos es troba en l’accés a determinats llocs de treball, perquè tenen poques possibilitats d’accedir als de millors condicions. Això també li passa, encara que amb menor mesura, a la població  jove i a les dones, grups poblacionals tots ells que pateixen discriminació laboral. Aquesta ve motivada per l’accés a determinats llocs de treball i no a les seves característiques personals.

És per això que, si volem que els salaris siguin més elevats, entre altres accions, caldria invertir més i millor en crear activitat productiva que generi més valor afegit, és a dir, que requereixi majors nivells de qualificació professional, per poder oferir millors condicions de treball a les persones que hi treballin. Així, doncs, el problema està en el fet que la població estrangera accedeix a les feines més precàries, que són les que evita, si és possible, la població autòctona. Les persones estrangeres s’adapten a un determinat funcionament del mercat de treball, més aviat són víctimes.

L’objectiu d’aquesta reflexió és evitar culpar les persones d’origen estranger dels nostres problemes, un dels quals és el deteriorament de les condicions de treball, entre les quals destaquen els salaris. Aquest és un dels arguments utilitzats en els discursos xenòfobs en contra de la presència d’immigrants en el nostre territori. És fals creure que sense la població estrangera les nostres condicions de vida, en especial les de treball, millorarien. Compte, perquè aquests discursos estan quallant entre la ciutadania, afavoreixen l’èxit que estan tenint els partits d’extrema dreta i justifiquen les decisions d’expulsió de la població estrangera i també la creació de barreres per a la seva arribada. 

Rafael Allepuz

Justícia i Pau-Lleida