El passat dilluns, 13 de febrer, va tenir lloc la 1a sessió del nou cicle dels Dilluns dels Drets Humans 2023 que organitzem juntament amb Mans Unides, Càritas, Cristianisme i Justícia i el grup de Juristes Roda Ventura. La sessió, emmarcada en la 25a edició del Cicle, va comptar amb diverses novetats respecte de les edicions anteriors. 

En aquest primer acte, que portava per títol “Punitivisme o Justícia restaurativa?”, hi van participar Lídia Serratusell (cap de l’Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya), Aida C. Rodríguez (directora de Drets Socials i Justícia Restaurativa al Síndic de Greuges de Catalunya) i Isabel Cabós (coordinadora del Programa de Justícia Restaurativa de Catalunya de la Generalitat, gestionat per la Fundació AGI). Va moderar la conversa la periodista Sònia Calvó.
 

Punitivisme vs. Justícia restaurativa
Vivim en un Estat reminiscent de la religió cristiana que se centra en la pena i el càstig, on el delicte té una resposta penal, és a dir, una condemna que en alguns casos comporta la privació de llibertat. No s’ha demostrat que l’enduriment de les penes sigui eficaç en termes de reincidència. Tampoc passar, per exemple, de cinc a set anys de presó de condemna sembla que sigui un motiu per evadir a les persones la comissió d’un delicte. Aquí cal qüestionar-se l’actual sistema de Justícia penal i sobretot la resposta que es dona a una infracció/delicte perquè s’ha de garantir la reinserció social, fi últim de tota pena privativa de llibertat segons la Carta Magna, art. 25.2 CE, i sembla per les estadístiques que l’actual sistema s’aplica sense gaire èxit.

Davant el punitivisme tenim una creixent alternativa: la Justícia Restaurativa, totes dues són respostes a una agressió, però per vies diferents.
 

En què consisteix la Justícia Restaurativa?
En primer lloc, es canvia el focus, ja no se centra en la pena sinó en reconèixer que s’ha causat un dany i, sobretot, es canvia la mirada cap a la víctima que passa a ser el centre del procés. Es fa el pas del càstig a una visió més humanista en tant que es reconeix que el dany causa un impacte a la vida de les persones.

La Justícia restaurativa és un procés transformador on les parts són les protagonistes: s’escolta a la víctima, es dona l’oportunitat a l’agressor d’explicar el perquè, es dona un espai per veure les seves necessitats. Estem davant un procés on es visibilitza a la víctima i on l’agressor es fa responsable, no és un procés de resultat sinó un procés en si mateix per les parts. La figura del perdó -demanar perdó i perdonar- també pot sorgir i tenir cabuda en aquest procés on les parts s’alliberen d’emocions com la culpa.

Tanmateix, aquest procés no només pretén reparar el dany sinó una reinserció real, ja que l’agressor passa per diferents fases: pren consciència de l’agressió, reconeix el dany, es responsabilitza… en definitiva aquest procés dona eines a l’agressor per evitar la comissió de futures agressions. 

Actualment, no podem parlar d’alternativa entre punitivisme i justícia restaurativa, perquè un delicte es persegueix penalment, és a dir, que ha de seguir un procés penal i paral·lelament es pot portar un procés de Justícia Restaurativa.

Tenim una realitat on l’aplicació de penes és la norma, mentre que la justícia restaurativa és residual per als casos que les parts ho demanen. No obstant el que voldríem és la inversió d’aquesta realitat cap a un nou paradigma: la justícia restaurativa com a primera opció en casos de conflictes.


Quines dificultats tenim?

• No hi ha una regulació específica, el nostre Codi Penal contempla les penes per a cada fet delictiu. 
• D’altra banda, l’Estatut de la Víctima concedeix el dret a totes les víctimes que sol·licitin la Justícia Restaurativa, però, en canvi, la llei no permet l’accés a la justícia restaurativa en determinats delictes com violència de gènere i agressions sexuals. 
• Poca sensibilitat i poca o zero formacions de les diferents operadores jurídiques (jutges, fiscalia, advocades). 
• Desconeixement de la ciutadania dels processos de justícia restaurativa.
   

Què necessitem? 

• Una normativa que estableixi la regulació de la Justícia restaurativa, no com una via alternativa, sinó com “la via” per a resoldre conflictes. Establir una regulació anàloga a la que ja tenim en Justícia Juvenil (Llei Orgànica 5/2000 reguladora de la responsabilitat penal dels menors). 
• Formació en justícia restaurativa i processos ADR per a les professionals i operadores jurídiques: jutges, fiscalia, advocades.
• Més pes del Servei d’Orientació a la Mediació en els jutjats i Col·legis professionals, per oferir informació i suport a la ciutadania i professionals en processos de mediació, ADR i Justícia restaurativa.