Ens esforcem per dominar diferents arts. Cadascú en el seu camp sap quines són les dificultats d’un art en qüestió, els mestres, i les escoles que ajuden a perfeccionar-lo. Podríem pensar en la cuina. Hi ha persones que n’han conquerit l’art, òbviament no necessàriament cuiners de renom; hi ha persones en indrets remots del món que han arribat a dominar plenament l’art de la cuina en la seva pròpia tradició gastronòmica, i potser només les persones que les envolten coneixen aquesta excel·lència. Podríem pensar també en un art marcial, és al llarg dels anys, amb constància, lliçons, mestres, que es van adquirint coneixements, perfeccionant tècniques i anticipant moviments de l’adversari. Són dos petits exemples. Tots som capaços d’afegir un sens fi de les arts.
Entre totes les arts, n’hi ha una que els grans mestres han destacat des de temps immemorials com l’última i més alta: estimar. Guillem de Saint Thierry ho proclamava amb claredat: “L’art entre les arts és l’amor”. Així també ho anunciava sant Pau: “Si repartíssim tots els nostres béns als pobres, si tinguéssim tanta fe que moguéssim muntanyes, si parléssim tots els llenguatges, si tinguéssim tot el coneixement però no estiméssim, de res ens serviria”. Tot va d’amor. Sant Joan de la Creu escrivia que a la tarda de la vida ens examinaran d’amor. I si l’examen final només va d’amor, suspendríem?
Si l’art suprem és el d’estimar -estimar l’altre, estimar-nos nosaltres mateixos, estimar l’enemic, estimar la vida- ens cal treballar per perfeccionar-lo com perfeccionem la cuina o una art marcial concreta. Ens cal conèixer bé la teoria i posar-la en pràctica. Així ho revela també Erich Fromm en el seu llibre L’art d’estimar, on també avisa el lector que estimar no és un estat, una sensació o un sentiment, sinó una decisió. Puc decidir estimar els enemics? Puc estimar els que voten el contrari que jo? Els que em molesten? Els que em superen? Els que m’ignoren? Els que s’enriqueixen sense escrúpols? Els de la part baixa del con de la Divina Comèdia de Dante? Em puc estimar, o reestimar, quan he comès una falta que no volia fer? És possible! Sempre hi ha marge, sempre podem decidir estimar!
Malgrat tot això, ens cal material. Formar-nos, omplir-nos de coneixements, cinturons negres en l’art d’estimar. Bones lectures, pràctiques constants. En la primera infància, en la vellesa. Si ho fem amb la cuina o amb l’art marcial, per què ho hauríem de fer amb l’art de les arts? Estimar!
Un nou text ens pot ajudar: Dilexit nos, del Papa Francesc. La seva quarta encíclica després de Lumen Fidei (2013), Laudato Si´ (2015), i Fratelli Tutti (2020). El Papa Francesc, amb la seva perspicàcia, profunditat i agilitat, descriu la posició central del cor en la nostra vida i en la vida de Jesús. Som el nostre cor. Prendre’ns seriosament el cor té conseqüències socials (Dilexit nos, 24). Tots els nostres cors i les nostres vides tenen una vida ontològica, però alhora hem de buscar una vida més digna (Dilexit nos, 30). El Papa Francesc entén el cor no com un òrgan més, sinó com el centre íntim i unificador de la persona (55). Hem de tenir devoció pel cor i per voler excel·lir en l’art de les arts. Preparem-nos-hi!
18 de desembre, 2024
Terrassa, Barcelona
