El 2 de desembre és el Dia Internacional per l’Abolició de l’Esclavitud. Les Nacions Unides van instaurar aquest dia per conscienciar i denunciar l’existència de situacions d’esclavitud patides per milions de persones arreu del planeta.

L’esclavitud sembla una cosa del passat, però és una xacra que perviu en el nostre temps, adoptant diferents formes: explotació sexual, treballs forçats, mendicitat forçada per a tercers,  reclutament forçat en grups armats, explotació de les condicions laborals, extracció i comerç d’òrgans humans, etc.

La Organització Internacional del Treball (OIT) ha publicat aquest any el seu segon informe “Ganancias y pobreza: aspectos económicos del trabajo forzado”. Segons es desprèn del mateix, la situació mundial ha empitjorat des de què va publicar el primer informe fa una dècada, l’any 2014. No sols han augmentat la quantitat de persones explotades, sinó també els guanys que obtenen els explotadors.

Els autors de l’informe han calculat que a l’any 2021 havia 27,6 milions de persones en el món en situació de treball forçat en un dia qualsevol. Tal com s’explica a l’estudi,  ninguna regió del món està lliure del treball forçat. A Europa i Àsia Central s’estima que la taxa de prevalença de persones que són víctimes d’aquesta situació arriba a 4,4 persones per cada mil.

D’aquests 27,6 milions de persones explotades, es calcula que 6,3 milions pateixen explotació sexual comercial forçosa. D’aquestes persones el 78% són dones o nenes.

L’explotació laboral es produeix fonamentalment en l’àmbit de l’economia privada (un 86% per un 14% del treball imposat pels Estats) destacant per sectors d’activitat la industria (mineria, manufactures i construcció) amb un 37%, els serveis (comerç, transports, entreteniment, …) amb un 32%, l’agricultura amb un 12%, el treball domèstic (8%) i altres (12%).

L’informe explica que les persones en situació de treball forçat pateixen diverses formes de violència, coacció o amenaces per a obligar-les a treballar. Moltes d’elles sense rebre cap salari o cobrant una mínima retribució amb la que han de fer front al pagament de falsos deutes.

L’estudi calcula que els guanys generats pel treball forçat assoleixen els 236 mil milions de dòlars anuals.

Els autors de l’informe fan una crida per a què es persegueixi criminalment als explotadors i s’incrementin les mesures d’inspecció de treball. Igualment, insisteixen en què s’instaurin mesures per abordar les causes profundes que generen aquestes situacions. A la vegada demanen que es promogui la protecció social, l’educació, la llibertat d’associació dels treballadors i la formalització de la economia informal.

Sens dubte, les guerres i la crisis climàtica, que generen la migració forçada de milions de persones, constitueixen una de les principals causes de l’explotació laboral de milions de persones. Provoquen que les víctimes d’aquestes situacions acabin en mans de màfies i d’explotadors laborals.

El racisme, la discriminació ètnica i sexual també es troben en el origen de l’explotació laboral.

La lluita per l’eliminació de les diferents formes que adopta la esclavitud moderna implica fonamentalment als Estats i a les grans corporacions econòmiques. Ara bé, la ciutadania  no pot romandre aliena ni indiferent. Ens correspon denunciar aquestes situacions i exigir major implicació dels governs, així como actuar també en el nostre camp d’acció evitant discriminacions, reconeixent en definitiva la dignitat de totes les persones.

Joan Maria Raduà Hostench

Eix de Drets Humans de Justícia i Pau