De fa temps la comunitat científica insisteix en la necessitat de reduir les emissions de
GEH per tal d’evitar l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Però les diferents
Conferències de les Parts sobre el canvi climàtic (COP) no han estat capaces
d’incloure l’àmbit militar en l’obligatorietat de reducció d’emissions GEH. La informació
sobre (i la reducció de) les emissions de GEH militars van quedar exemptes de l’acord
de Kyoto (1997). L’acord de Paris (2015) en va suprimir l’exempció, però permet la
voluntarietat de la informació i deixa la reducció al criteri de cada país.
Les emissions de GEH del sector militar són rellevants. No hi ha un registre rigorós
d’aquestes emissions de les forces armades i la informació de la indústria militar és, en
general, deficient i incompleta. Malgrat tot, s’estima que les emissions de GEH del
sector militar (forces armades i indústria militar), representen el 5,5% de les emissions
mundials, similars a les emissions de l’aviació comercial.
Segons el Reglament Europeu sobre el Clima, els països de la UE han de reduir les
emissions de GEH almenys en un 55% d’aquí a 2030, amb l’objectiu de la neutralitat
climàtica el 2050. En el cas de l’Estat espanyol, la Llei 7/2021 de canvi climàtic i
transició energètica estableix l’objectiu de reduir, el 2030, les emissions de GEH en un
23% respecte a nivells de 1990. La llei espanyola exclou totes aquelles activitats,
instal·lacions, equipament i armament, l’objectiu dels quals sigui la protecció dels
interessos essencials de la Defensa Nacional i de la Seguretat Pública (disposició
addicional 1a).
A l’Estat espanyol es desconeixen les emissions de les Forces Armades i la
informació de la indústria militar sol ser molt incompleta o inexistent, amb alguna
excepció.
Les emissions de GEH associades a les forces armades i la indústria militar s’han de
comptabilitzar en el total d’emissions i s’han de reduir. En cas contrari, si la resta de
sectors econòmics aconsegueix la neutralitat d’emissions, aquesta serà falsa ja que el
sector militar seguirà emetent. Per altra banda, si no s’informa d’aquestes emissions
no es podrà fer un seguiment i implementar mesures de reducció.
L’Estratègia de Seguretat Nacional i la Directiva de Defensa Nacional de l’Estat
espanyol assenyalen el canvi climàtic com a font potencial d’amenaces per a la
seguretat nacional, com ara les migracions climàtiques. També assenyalen la creixent
manca de recursos com un perill per a la seguretat energètica. Afirmen que s’han
d’afrontar aquests perills, fins i tot, si cal, militarment. Documents homolegs de la UE i
de l’OTAN expressen el mateix.
Per tot això, demanem al Govern espanyol que:

1. Informi de les emissions de GEH de les forces armades espanyoles.
2. Obligui a les empreses del sector de defensa i seguretat que declarin de forma
   segregada les emissions de GEH corresponents a la fabricació d’armament i de
   material de defensa.
3. Declari les emissions de GEH associades a les forces armades i a la indústria
   armamentista en els informes que tramet als diversos organismes
   internacionals.
4. Impulsi un acord entre els estats, en les properes COP, per establir
   l’obligatorietat d’informar sobre (i de reduir) les emissions de GEH del sector
   militar: forces armades i indústria armamentista.
5. Dirigeixi els recursos que destina a protegir-se, tant de les migracions
   climàtiques com de la inseguretat energètica, a promoure la justícia social i
   mediambiental.