Per Joan Maria Raduà Hostench

“Per què els ciutadans que disposen de recursos econòmics tenen dret a emigrar i els ciutadans que són pobres, no?”

Aquesta és la pregunta que es fa en Soly, un senegalès que es va jugar la vida en una pastera per arribar a Canàries. La cita correspon a un fragment d’una de les entrevistes a sis persones immigrants recollides en el llibre de Laia Ahumada i Cinta Fosch titulat Hem hagut de marxar (Ed. Akiarabooks).

És una pregunta que esdevé d’actualitat ara que el Govern parla d’eliminar les “Golden Visa” perquè ens recorda que hi ha persones immigrants de primera i de darrera divisió. L’obtenció del permís de residència i treball per mitjans econòmics amb les anomenades “Golden Visa” ens mostren que el principi d’igualtat no s’aplica. Ara, el Govern proposa suprimir un dels diferents supòsits que permeten obtenir el permís de residència per aquesta via, el de comprar un habitatge de luxe. Amb aquesta reforma no s’elimina la discriminació existent, ja que els rics podran aconseguir la residència per la resta dels altres supòsits previstos actualment. Així, doncs, hi continuarà havent persones immigrants de primera i de darrera categoria.

En aquest últim grup es troben molts milers de persones que per diferents motius s’han vist forçades a deixar el seu país i que, en molts casos, han arriscat la seva vida en el viatge. Ara, aquestes persones tindran més difícil entrar a Europa i aconseguir els anhelats “papers”. El Parlament Europeu acaba d’aprovar l’anomenat Pacte Europeu sobre Migració i Asil. Es tracta de deu textos legislatius amb els quals es pretén harmonitzar tota la política europea de migració i asil. Aquesta reforma presenta algunes llums i moltes ombres. Pot ser positiu instar a tots els estats a fer-se corresponsables de la reubicació de les persones que demanen asil i harmonitzar les normatives estatals d’acollida als asilats oferint nivells similars d’allotjament, escolarització i assistència sanitària. Ara bé, alhora aquesta reforma presenta molts riscos per la vulneració de drets de les persones en el control de les fronteres, en la presa de dades personals, en les detencions arbitràries, en les dificultats d’aquestes persones per rebre assistència jurídica i poder defensar els seus drets i, sobretot, per les expulsions immediates. És una reforma pensada més per tancar fronteres que no pas per protegir persones. Les persones estan en un segon pla. El punt de mira no hi està posat.

“Era foraster i em vau acollir” (Mt 25,35). Aquesta és l’actitud! Aquesta és la proposta de Jesús, que s’identifica amb cada persona que necessita aixopluc i caliu.

Tornant als protagonistes d’aquest llibre, tots ells expliquen que un cop arribats a Europa, fins i tot jugant-se la vida, s’inicia una nova etapa en la qual el seu futur depèn d’obtenir un “paper”. En els nostres pobles i ciutats hi ha moltes persones que malviuen per no tenir un permís d’asil o un permís de residència i de treball. Imaginem que la nostra vida depengui d’un “paper”!

Aquesta setmana s’ha obert una porta a l’esperança per a moltes persones estrangeres que estan a Espanya en l’anomenada “situació irregular”. El Congrés de Diputats ha acordat l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per a la regularització extraordinària de persones estrangeres. Aquesta iniciativa va ser promoguda per més de 900 entitats que van recollir més de 600.000 signatures demanant “donar papers” a aquells que porten anys vivint (millor dit malvivint) a Espanya sense disposar de cap títol d’autorització legal. Ara, un cop admesa a tràmit la iniciativa, cal que continuem donant-li suport, empenyent per tal que es faci realitat i evitar que al Congrés hi hagi la temptació de retallar-la o diluir-la. S’ha fet una passa, cal seguir defensant el dret de tota persona a cercar un futur millor!

Joan Maria Raduà Hostench

Membre de l’Eix de Drets Humans de Justícia i Pau