Si escoltem les notícies tot són tragèdies: violència, guerra, discriminacions, amenaces, misèria, desplaçats, morts… Si mirem el nostre entorn proper també trobem desgràcies o greus problemes: d’accés a l’habitatge, d’atur, de desnonaments, de soledat, de discursos d’odi, de drogues…
Enmig d’aquestes situacions ens trobem i sobrevivim com podem. Enmig d’elles no sabem ben bé què podem fer. És més, a voltes estem saturats i no volem pensar-hi. Altres vegades tenim dubtes i ens quedem aturats. La por ens bloqueja, ens fa callar o ens fa caure en el parany del “no hi ha res a fer”; o que “la guerra s’evita amb més armament”; o que “l’atur i/o els robatoris s’acaben tancant les fronteres o expulsant persones”; o…
La por, els discursos d’odi i la desinformació estan promoguts pels grans poders econòmics que ens volen esclavitzats pel nostre egoisme i ens volen fer creure que la solució és tancar fronteres, posar aranzels, fabricar més armes o vetar el que no sembla dels nostres.
Davant d’aquestes situacions tenim el risc de caure en la indiferència o en la desesperació i de claudicar acceptant o callant davant de la injustícia. Per revertir aquesta tendència ens cal recuperar la confiança i l’optimisme.
Aquest 2025 estem convocats a un any jubilar amb el lema “Spes non confundit”, “L’esperança no defrauda” (Rm 5,5). Com diu el Papa Francesc en la Butlla convocant el Jubileu “És necessari parar atenció a tot allò de bo que hi ha en el món per no caure en la temptació de considerar-nos superats pel mal i la violència”.
Efectivament, cal fixar-nos en allò de bo que ens envolta per superar les pors i prendre exemple i, alhora, impuls en el nostre actuar i, així, proclamar amb la nostra vida l’any de gràcia. Tots podem ser portadors d’esperança. Ho podem ser de moltes maneres i en diversos àmbits de la nostra vida quotidiana. A vegades ho farem calladament, amb la nostra actitud i exemple. Altres vegades aixecant la nostra veu, denunciant i actuant públicament.
El passat 14 de febrer es va celebrar la trobada de Justícia i Pau amb la Fundació Arrels sota el lema “Sensallarisme i pau”. Davant del drama del sensellarisme comprovem que hi ha entitats com Arrels amb moltes persones voluntàries que treballen acompanyant i assistint les persones sense llar. Com aquests voluntaris i com aquestes entitats n’hi ha moltes d’altres que sembren esperança treballant per un món més just.
En aquests dies ha mort la Viqui Molins, la religiosa teresiana coneguda com “la monja del carrer”. La seva vida ha estat un testimoni de treball per les persones més desafavorides. La seva dedicació als marginats i exclosos és una motiu d’esperança per un món millor. Ella no va defallir mai i no va caure en el parany del “no hi ha res a fer”. Tot al contrari, ella va fer molt per aquelles persones que havien perdut l’esperança, ajudant-les a redescobrir la seva dignitat.
“No tingueu por” és el crit d’esperança que ressona en l’Evangeli. És la confiança en un món on regnin la justícia i la pau fraternal. Compartim tots la nostra esperança i siguem motius d’esperança en el nostre entorn!
Per Joan-Maria Raduà Hostench
