El passat 15 de maig, la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones Migrants va organitzar la xerrada “Reforma del Reglament d’estrangeria: principals canvis i novetats”, amb les ponències d’Oriol Nebot (advocat del Programa de Mobilitat Humana de Càritas Barcelona) i Laura Merkel (advocada especialitzada en Protecció Internacional de Bayt al-Thaqafa). Justícia i Pau Barcelona va poder anar-hi, i volem compartir amb vosaltres les nostres impressions sobre la taula rodona.

L’esdeveniment va tenir lloc a l’Antic Monestir de Sant Pau del Camp, una autèntica joia de la ciutat situada al barri del Raval. A la xerrada va assistir molta gent, i de perfils diversos: hi havia treballadores d’entitats del tercer sector, com la nostra, però també persones migrades preocupades pels canvis en el Reglament, que volien trobar respostes a les seves inquietuds. Aquest nou Reglament, publicat al BOE el 20 de novembre de 2024, va entrar en vigor el passat 20 de maig.

Tot i el límit de temps, les ponents van explicar els principals canvis de la normativa, com la creació d’un nou tipus d’arrelament, l’arrelament de segona oportunitat, pensat per aquelles persones que han estat titulars d’una autorització de residència en els dos anys anteriors a la presentació de la sol·licitud d’arrelament, i que l’hagin perdut per causes diferents d’ordre públic, seguretat i salut pública.

La reforma també introdueix canvis en l’arrelament sociolaboral, que estableix que els contractes presentats per demostrar aquest arrelament no poden ser inferiors a 20 h i amb una retribució, com a mínim, del salari mínim interprofessional en proporció a la jornada treballada. Pel que fa a l’arrelament social, els vincles familiars es redueixen al cònjuge o parella de fet i als familiars en primer grau en línia directa. S’han d’acreditar els mitjans econòmics igualment, però aquest requisit no varia segons la mida del nucli. Si no es tenen aquests vincles familiars, es valorarà l’esforç d’integració i els mitjans econòmics, que també poden ser per compte propi. A l’arrelament socioformatiu, es pot treballar però s’exclouen els estudis universitaris i de formació professional, així com els estudis superiors artístics o esportius. En quant a l’arrelament familiar, els familiars ascendents majors de 65 anys hi queden exclosos.

Aquesta reforma estableix com a requisit general dels arrelaments no ser o no haver estat sol·licitant d’asil en els darrers dos anys, fet pel qual els deixa en una situació d’indefensió. En un intent de reduir danys, han incorporat una disposició transitòria que obliga als sol·licitants d’asil que vulguin accedir a la residència, a mantenir-se en situació d’irregularitat vuit mesos, si no han presentat recurs a la denegació d’asil, per tal de regularitzar-se. Només poden accedir a aquesta disposició si han rebut la denegació i no han presentat recurs, és a dir, no poden desistir del procés. Tot plegat, continuen posant dificultats en l’accés a la residència dels sol·licitants d’asil, i endurint el règim d’estrangeria, en comunió amb la voluntat del Pacte Europeu de Migració i Asil de dificultar l’arribada a la Unió Europea.