Search
Close this search box.

Dones i Presons

Entrevista a Clàudia Bernardi, voluntària de Justícia i Pau de l’eix d’acompanyament penitenciari

Creus que la discriminació de gènere està present en el nostre sistema penitenciari? 

Com a voluntària és complex fer aquest tipus d’anàlisi, ja que fa poc menys d’un any que hi participo. Sí que et puc dir, però, que pel que fa als treballadors i treballadores de centres penitenciaris, tant  d’homes com de dones, hi ha un gran nombre de personal femení treballant. Hi podem trobar des de les tècniques especialistes de serveis penitenciaris fins a les integrants dels equips de tractament.  Considero que aquest fet mostra la realitat del món en què vivim, és a dir, un espai que tant dones com homes tenen les mateixes capacitats per encarregar-se de tasques tan complexes com fer possible la reinserció a la societat de persones privades de llibertat.

Com es viuen els rols de gènere a la presó?

Òbviament que els rols de gènere existeixen i persisteixen, tant a dins com a fora de la presó. Sobretot, tenint en compte que hi ha certes persones que vindran amb un bagatge de fora bastant masclista, i el camí cap a construcció d’un pensament feminista no es fa d’un dia per l’altre. Tanmateix, com ja s’ha mencionat, crec que el fet que hi hagi una alta presència de dones funcionàries pot fer reflexionar sobre les capacitats del gènere femení, i canviar els rols establerts de manera tradicional. És a dir, els presos poden veure com, a l’hora de fer la feina, les dones són igual de vàlides i tenen les mateixes capacitats que els homes per exercir les seves funcions en un ambient com és el de presons.

El teu gènere t’ha condicionat d’alguna manera a l’hora d’exercir les teves funcions d’acompanyament en presons? 

No només ens condiciona el fet de ser dones. Com bé defensa la perspectiva interseccional feminista, el gènere ens situa en una posició de vulnerabilitat, de la mateixa manera que l’ètnia, l’edat, la situació econòmica o administrativa, l’orientació sexual o la discapacitat. En el meu cas en particular ser dona i jove em posa en una major situació de risc dins dels centres penitenciaris de la mateixa manera que m’hi posa cada cop que surto per la porta de casa. Fent un símil, és com quan, tu com a dona, vas pel carrer i et sents observada, o bé sents que fan algun comentari inoportú … Doncs en aquest cas, com a voluntària, de vegades, és una situació semblant. Amb la diferència que en una presó masculina, tots els interns són homes, a excepció  de les funcionàries que hi treballen. Però en definitiva, tant a la presó, com al carrer, existeix una desigualtat.