Cada país té diferents tradicions de conducta i de pensament. Així, doncs, també Catalunya. Hi ha una Catalunya guerrera (guerres civils, carlines…) i una pacifista (des de la “Pau i Treva” de l’Abat Oliva, fins a les grans manifestacions pacifistes contra la guerra de l’Iraq de l’any 2003). Una Catalunya esclavista (burgesos esclavistes dels segles XIX i XX) i una defensora dels esclaus (Sant Pere Claver). Una Catalunya autoritària (tendències absolutistes) i una democràtica (l’espai català, on florí un dels primers Parlaments democràtics del món, o els intents republicans i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017). Una Catalunya conservadora, d’ordre, i una amant de la llibertat i fins i tot llibertària (diferents moviments emancipadors al llarg de la seva història i el moviment obrer anarquista, per exemple). Una Catalunya pagesa i una altra comerciant i industrial…
Sant Pere Nolasc, nascut el 1180/1182 a Occitània o a Barcelona, reuneix en la seva persona una llarga tradició de conducta i pensament obert, que perdura. Fou mercader, cosa que li donà un sentit comercial que el portava sempre a oferir quelcom de positiu al “client” (no pot marxar amb les mans buides -ho he viscut en la meva família de comerciants-). El comportament que abans de guerrejar, de conquerir, d’imposar, d’anar a judici, és millor pactar, dialogar i consensuar, el va invitar a la redempció de captius cristians en terres ocupades per sarraïns, pagant rescat o substituint el captiu. L’evangeli ja ens ho recorda a Mateu 5,25: Afanya’t a arribar a un acord amb qui et vol denunciar mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó.
Sant Pere Nolasc va participar de la confraria de l’Hospital de Santa Eulàlia de Barcelona, que tenia cura dels pobres i dels esclaus alliberats provinents de territoris andalusins i nord-africans. Amb els diners de la venda de les seves propietats va deslliurar centenars d’esclaus. Ja era antiesclavista. Més endavant, la nit de l’1 al 2 d’agost, va crear l’orde de la Mare de Déu de la Mercè dedicada a redimir els captius. Ell concentra aquest esperit pactista, pacifista, d’amor a la llibertat.
Avui dia, a Catalunya, i no cal dir a altres països, moltes persones, grups i institucions són continuadores d’aquestes conductes i aquest pensament. Open Arms intenta disminuir les morts al Mediterrani dels “nous esclaus”. Tot el moviment per la pau forjat a Catalunya per tants moviments, entitats i fundacions continua viu. L’esperit democràtic en la demanda majoritària del dret a decidir està sobre la taula política. L’ànima llibertària catalana continua empenyent la història vers més alts horitzons de llibertat personal i col·lectiva. L’evangeli viscut per Sant Pere Nolasc i per tants altres continua ressuscitant en el cor de moltes persones!
Quim Cervera i Duran
Vocal de la junta. Coordinador de l’Eix de Pau, Diversitat i Democràcia
