Estem vivint uns anys ben complicats: imatges de terror, convulsió, guerres, desastres i, enmig de tot, veiem que tot està provocat per les ànsies de poder, l’odi, l’enveja i les ganes de fer mal a l’altre. Governs enfrontats i sense cap ganes de solucionar res. Això passa a prop i lluny de casa.

Per què no ens fixem en els infants i aprenem de la seva senzillesa, de la seva sinceritat, de la seva espontaneïtat, i veuríem que potser és més fàcil viure en pau? Si volen jugar busquen amb qui fer-ho, no miren ni qui és, ni d’on és, busquen passar un bon moment.

No hi ha enfrontament. Si veiem enfrontaments en infants, generalment venen provocats per les paraules o fets dels adults propers, d’aquells referents en les seves vides als quals volen imitar.

Si fem una mirada al temps de Jesús, quan parla de com entrar al regne del cel parla de la importància dels infants i també d’altres que podríem dir-ne exclosos de la societat; però en el cas dels infants demana als seus deixebles que deixin que se li apropin, ressaltant el fet que cal tenir-los en compte, que també tenen un valor en la societat de la qual ningú hauria de ser exclòs.

Una societat que acull els petits i indefensos està ensenyant a acollir els altres. Sempre hi ha qui creu que els nens poden ser un destorb, que fan nosa en el món de l’adult, que ja creixeran i llavors ja encaixaran. Jesús capgira els valors, els beneeix. Jesús insisteix en el fet que cal ser com un nen per pertànyer al regne de Déu.

La grandesa no és el poder, la riquesa o el lloc que es té a la societat sinó saber estar al costat de l’altre, servir l’altre i ser humil. Això és justícia.

Vivim uns moments a escala mundial en un món tan trasbalsat que caldria capgirar alguns dels valors que es consideren prioritaris i posar la mirada en els infants, ells no es preocupen per ser més grans o més importants que els altres. Caldria començar a no creure que les culpes sempre són dels altres i veure quin paper juguem cadascú de nosaltres.

Si volem viure en una societat en què la pau sigui el que destaqui, hem de començar a trencar molts tòpics i barreres i viure acceptant l’altre tal com és, acceptant les diferències i respectant-nos els uns als altres. Cada vegada es parla més d’inclusió, tant des del punt de vista educatiu com en diferents aspectes de la societat, però podríem dir que si tant en parlem és perquè podria ser que alguna cosa ens manca, que veiem que no estem fent bé, que estem repetint allò que s’ha de dir però que no ens ho acabem de creure… Si anem pensant que som millors que els altres, poc avançarem. Si mirem que és el que ens diferencia i en parlem i aprenem els uns dels altres, les diferències ens fan forts i ens ajuden a entendre i comprendre els altres. Normalment no ens agraden els canvis i som poc inclinats a les novetats, però quan ens obrim apreciem el que veiem i ens fem més forts.

Permetem-nos ser infants per un instant i gaudim de les possibilitats que això ens ofereix.

Deixem de banda aquells interessos personals que no ens deixen veure més enllà i partim de la senzillesa, de la humilitat, de l’amor… Treballem per viure i fer un món més just.

Noemí Cortès i Roca
Membre de Justícia i Pau